Jo penso que...

​

Em d'entendre que l'art és interpretació, neix imperfecta, indiferentment de la tècnica triada.  En el silenci del procés, copsats per els pensaments hi trobarem el fil que ens conduirà i acompanyarà al llarg de l'obra, que ens servirà per mostrar, desig o rebuig, la bellesa o la lletjor, el rigor, la subtilesa, l'amargor, la dolçor... I tota classe de sensacions, deixarem marcat el camí i fer la nostra interpretació.

  El simbolisme ens ajudarà, en el procés per assenyalar la direcció que volen emprendre ,els colors, els objectes, fins hi tot les singularitats que decidim dibuixar,en el claustre de l'espai triat, assolint l'ataraxia i en silenci.
  Així em sento en el meu nou espai, ha costat poder-ho fer realitat.

​

Només es una opinió...